Aconseguir l’obediència d’una tercera persona mitjançant l’imposició, sense facilitar la comprensió respecte al que se li demana és un altre tipus de ceguera tant important com la discapacitat visual (física) que pateix la nena que protagonitza la pel•lícula que us recomano.
Aquesta pel•lícula (titulada igual que aquest post i basada en una historia real) ens brinda un missatge pedagògic fonamental respecte a elements bàsics que han d’estar presents en l’educació de qualsevol persona amb algun tipus de discapacitat (ja sigui física, sensorial o psíquica):
- contingència, resposta unificada i comú de l’entorno mes pròxim a la persona objectiu de l’ instrucció educativa davant de conductes concretes, sempre la mateixa;
- evitar concessions condescendents o sobre proteccionistes como conductes
compensatòries pel mal patit (del tipus "deixa-la pobreta si es així...") o com mecanisme d’exhalar sentiments de culpa o prejudicis propis de progenitors o familiars pròxims.
Doncs aquestes actituds, llunyanes d’ajudar, dificultant que la persona discapacitada pot desenvolupar i aplicar correctes habilitats socials en situacions que impliquen relacions interpersonals, cosa que reproduiran els esquemes poc adaptatius apresos i interioritats per un entorn familiar esbiaixat sentimentalment (en un elevat % del nostre col•lectiu de població discapacitada d'aquest país contínua passant).
Doncs per a facilitar la seva igualtat en tots els termes, no tinguem por de demanar-los, exigir-los el màxim de les seves capacitats afavorint així el seu desenvolupament personal. Un desenvolupament nu de prejudicis, inclosos els favoritismes que són igualment dolorosos.
Encara que la pel•lícula certament és antiga, si teniu l'oportunitat de veure-la, NO US LA PERDEU!!!
Especialment recomanada per a professionals o estudiantes de: psicologia, pedagogia, magisteri (d'educació especial sobretot), i públic en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada